L Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” à l piajer de portèr dant na emportanta novità editorièla che fèsc perpeèr l panoram de la enrescida storica e economica del teritorie. En vender ai 18 de setember del 2026, da les 6 domesdì, te Museo Ladin, sarà la prejentazion del liber “Catene di valore. L'industria del legname nelle Dolomiti del XVI secolo (Tires, Nova Levante e Fassa)”, co la autora Karin Pattis. La entrèda la é debant.
Se trata de la verscion talièna, co la traduzion de Eleonora Dellantonio, del lurier originèl entitolà "Ökonomische Vernetzung: Holzwirtschaft in den Dolomiten im 16. Jahrhundert – Tiers, Welschnofen und Fassa", dat fora da la cèsa editora todescia Böhlau. La traduzion e la stampa les é states endrezèdes de gra al contribut de la Region Autonoma Trentin-Sudtirol e les raprejenta n moment inovatif e originèl per l carater editorièl del Istitut. Se trata dassen de n viac te la concreteza de la storia economica, te chela che vegn metù al luster la veia e veiora dinamiches de la industria del legnam che à modelà l paesaje e la comunitèdes locales.
La prejentazion sarà na ocajion unica per pissèr do a la reijes economiches del teritorie dolomitich e al valor zenza temp de la gestion del Ben Comun. Duc i sentadins vegn envié a tor pèrt al event.

“Chesta publicazion l é na novità editorièla de gran spessor per la Majon di Fascegn. Aon volù ge dèr lèrga a na enrescida che conta de noscia jent tres l lurier concret e l leam vital col raion entornvia. Studièr la economia del bosch del Cincent ne permet de capir coche l endrez coscient del paesaje dolomitich l é da semper encà na seponta de noscia identità culturèla e de noscia soravivenza economica”. Sabrina Rasom, Diretora del Istitut Cultural Ladin

L liber de Karin Pattis se tol fora per sie fon leam a la coscienza envers l teritorie e per la atualità straordenèra di argoments traté. L bosch vegn fora no demò desche element del paesaje, ma desche ressorsa articolèda che te la storia la à domanà na pianificazion ascorta e n fon respet. Te chest contest, la opera descour n coleament prezis col lurier fondamentèl de chi che stravèrda chest patrimonie anchecondì: Vardians del bosch e Corp Forestèl de la Provinzia autonoma de Trent. L lurier da vigni dì de vardian del bosch, portà inant coi Comuns e la autra aministrazions trentines, l é l svilup de chela gestion storica e sèvia del bosch e del pèscol documentèda inout te la publicazion.

La cura fona del teritorie à sia reijes tel sistem de la ASUC (Aministrazions Separèdes del vincol del derit de vejnanza). Chesta istituzions storiches raprejentea n model veior fondamentèl per la gestion coletiva de la ressorsses di pre, di bosć e di pastreces, dassen n pat intergenerazionèl. Amò anchecondì, sie lurier garantesc la conservazion e la doura sostegnibola e comunitèra di pèscoi e di bosć, i stravardan desche patrimonie inalienabol a benefizie esclusif de la comunitèdes dal post e del ecosistem.

De gra a n prezis lurier de archivie, la publicazion met al luster na rei infrastruturèla e comerzièla da marevea per sia desvalivanza logistica.

“Meter ensema chesta ‘cedenes de valor’ del legnam anter Tires, Neva e Fascia l é stat desche mapèr na infrastrutura de na modernità straordenèra. Jà fora per l XVI centené noscia comunitèdes no lurèa demò per produjer la materia pruma, ma les gestia n sistem economich dassen svilupà, bon de meter en contat l raion dolomitich da mont coi gregn marcé. L é na storia fata de fadies, de gran inteligenza operativa e de n fort respet per i tempes del bosch; valores che cognon seghitèr a portèr inant”. — Karin Pattis, autora.

Desche evidenza de la validità de chest projet, l é jà en program percorsc de formazion e reletures del liber dediché a la neva generazions, che les ge jirà do, idealmenter e concretamenter, ai “vièi del legn” - dai bosć de Fascia enscin a Unejia. A chesta moda, la publicazion doventa n ejempie concret de la declinazion de la enrescida storica sul teritorie. Col valorisèr i contegnui, l lurier scientifich se tramuda te na ressorsa “vera” e da poder durèr per la comunanza. Na vocazion a la divulgazion e a la partezipazion che met adum na “terza miscion” percacenta, dassen sentuda, che la Majon di Fascegn se met dant desche fondamentèla per l davegnir de la val.