Ladini

La femenes da mont: da semper bones de se adatèr

Per i “Dialoghes co la mendranzes”, la scontrèda dedichèda a la femenes da mont e a la femenes de mendranza

En jebia ai 2 de dezember te la “sala delle Marangonie” del Ciastel del “Buonconsiglio” l’é stat metù a jir l’event endrezà te l’ambit di “Dialoghes co la mendranzes”, desvaliva scontrèdes pissèdes tegnù cont che te nosc raion l’é comunanzes linguistiches de mendranza storiches, cheles di Ladins, Zimbres e Mochegn. A rejonèr en cont de “Femenes da mont e femenes de mendranza: la manscion de la femenes te la comunanzes olache se stenta de più” l’era Anna Simonati, dozenta de Derit aministratif de l’Università de Trent, Anna Maria Trenti Kaufman, jà diretora de l’Istitut Zimber de Luserna e coordenadora del Comitat Unitarie di raions linguistics e storics germanics te la Tèlia e Michela Zucca, antropologa, presidenta de la Sociazion Sherwood. L moderador l’era l giornalist e scritor afgan de mendranza hazara Alidad Shiri, che l’à portà dant la condizion dramatica de la femenes te l’Afghanistan d’aldidanché.

A la scontrèda à tout pèrt ence l’assesor provinzièl per la sanità, politiches sozièles, empedimenc, familia e valiva oportunitèdes, Stefania Segnana che l’à sotrissà la gran emportanza che à semper abù la femenes te la gestion de la familia, te chela economica, tel tirèr sù i fies e tel portèr inant la tradizions, en generèl te duc i raions e soraldut olache l’é logà la mendranzes linguistiches e la comunanzes da mont. L’assesor l’à rejonà ence del projet Coliving che l’é out apontin a fèr a na vida che la jent no la se n vae dai raions da mont, n fenomen che ge prem dassen a la Jonta provinzièla.

Endèna la scontrèda Anna Simonati l’à recordà coche la femenes les à endrezà enstesses “la economies da mont” e, da chest pont de veduda, les é “sensiboles ma les tegn dur”, les pel amò aer na pèrt “de forza e resistenza” e les é “da semper bones de se adatèr.”

A una con chest pensier ence Michela Zucca che l’à sotrissà coche “la jent che se n va dai raions da mont l’é na costion de jender”, che revèrda soraldut la femenes desche responeta a na sozietà patriarcala. Tinultima Anna Maria Trenti Kaufman l’à despiegà che mochegn, ladins e zimbres i é loghé te n raion da mont e, enceben che i abie carateristiches e stories desvalives, i à duc cognosciù l fenomen de l’emigrazion: “Te chesta organisazion sozièla l’era la femenes che se cruzièa de l’economia da mont, de l’educazion e de l’endrez de la familia. Via per l’an, tras la femena restèa l soul genitor, l’era ela che tirèa sù i fies e che la ge passèa la tradizions e l lengaz”.

Dramatich tinultima l chèder despiegà dal giornalist Alidad Shiri che, scomenzan dal viac dassen stentous che el l’à fat da l’Afghanistan envers la Tèlia, l’à recordà i progresc fac da la femenes dò l 2000, che à abù l met de studièr e lurèr, de fèr pèrt del parlamet e de la forzes de l’orden, canche dant “no les aea nience n inom e les era demò ‘la femena de’, ‘la fia de’, ‘la mère de’. E dapò la situazion d’aldidanché co la femenes che “no les pel più jir stroz, lurèr, studièr”, la crisa fona del Stat, la gran meseria che cogn soportèr soraldut la femenes, oblighèdes a tor dezijions senestres.

La scontrèda la é stata moscèda en direta ence sul canal 642 del TML-Televijion Mendranzes Linguistiches e la vegnarà moscèda amò ti dis che vegn.

comments powered by Disqus